10 d'abril de 2018.- Les 11 plantes integrades en l'Associació Espanyola d'Empreses de Valorització Energètica (AEVERSU) van aconseguir valoritzar energèticament l'any passat 2.566.647 tones de residus no reciclables, evitant el seu dipòsit en abocador i, en conseqüència, l’impacte negatiu sobre el medi ambient i la salut.

En un procés de millora contínua, les plantes de Tirme, a les Illes Balears; Zabalgarbi, al País Basc; TRARGISA, Mataró, Sirusa i Tersa, a Catalunya; Remesa, a Melilla; Tircantabria, a Cantàbria; Tirmadrid, a Madrid; Sogama, a Galícia, i Ctrasa, a Andorra, han reforçat la seva operativa per fer possible una gestió més eficaç i eficient dels residus processats per tal de convertir-los, amb les màximes garanties ambientals, en energia; un bé d'extraordinari valor que encara es fa més evident en un país caracteritzat per la seva alta dependència energètica de l'exterior.

Aquestes instal·lacions han aconseguit produir conjuntament 1.786.868 MWh d'energia, permetent satisfer les demandes d'uns 500.000 habitatges, i ho han fet mitjançant processos tecnològics innovadors i avantguardistes capaços de compatibilitzar l'activitat industrial amb la protecció de l'entorn. Prova d'això són els nivells d'emissió a l'atmosfera, situats en tots els casos molt per sota dels límits legals, ja que aquestes plantes estan sotmeses a rigorosos controls que superen fins i tot els requeriments i exigències que regeixen per a altres instal·lacions .

El paper de la Valorització Energètica en l'Economia Circular

Després les últimes dades fetes públiques per Eurostat, per bé que a Espanya la recuperació energètica de la fracció no reciclable ha pujat dos punts percentuals respecte a l'any 2015 (passant del 12% al 14%), resulta clarament insuficient per donar compliment a la gestió jerarquitzada que proposa la Unió Europea, on la valorització energètica, tal com es recull en la legislació vigent i en el propi paquet europeu d'economia circular, s'ha de posicionar per davant de l'abocador, d'aquesta manera últim l'opció menys desitjable.

En un marc d'economia circular, resulta insostenible que el nostre país compti encara amb una taxa d'abocament el 57% si realment vol abandonar la forma de vida lineal o les males pràctiques d'un sol ús, i avançar cap a un model de desenvolupament circular que premiï el màxim aprofitament dels productes, la reducció de residus i la conversió d'aquests en recursos.

El reciclatge també constitueix una assignatura pendent. Segons les mateixes dades d'Eurostat, aquest, sumat al compostatge, no ha aconseguit superar el 30%, un percentatge molt allunyat encara dels ambiciosos objectius europeus previstos per als propers anys. En aquest sentit cal recordar que, en dates recents, els eurodiputats van donar suport els plans d'acció per impulsar el reciclatge (fins al 65% per a l'any 2035) i reduir l'abocament, de tal manera que a l’any 2030 no s'acceptin als abocadors els residus reciclables, limitant un abocament màxim del 10% per a 2035.

L'escenari és ben diferent als països del nord d'Europa. Les seves elevades taxes de reciclatge (entre el 48 i el 66%) i de valorització energètica (entre el 32 i el 50%) fan possible que l'abocament es posicioni en un insignificant 1% (és el cas de Bèlgica, Dinamarca, Alemanya, Holanda i Suècia).