L'estratègia científica es va orientar a encarregar treballs que poguessin servir per a documentar les preocupacions de l'entorn per l'impacte de l'activitat, i així prendre decisions i realitzar les millors accions. Alhora, també es treballa amb criteris d'innovació tecnològica, per tal de trobar constantment possibilitats de millora en els complexos processos tècnics de la planta (combustió, producció d'electricitat, depuració de gasos).

La investigació científica la realitzen organismes independents, com són les universitats del país (la de Barcelona, ​​la Politècnica de Catalunya, o la Rovira i Virgili de Tarragona), biblioteques de reconegut nivell científic (com l'Institut d'Modelització Ambiental de la UPC i el Consell Superior d'Investigacions Científiques), i també laboratoris especialitzats en anàlisi de contaminants (com ECA, ICICT i AMBIO).

Des de la seva fundació, SIRUSA ha col·laborat en diferents programes d'investigació científica sobre l'activitat del seu sector, alguns encara actius. Aquestes són les universitats participants i els projectes realitzats:

• 1994-2003: Universitat de Barcelona. Departament d'Enginyeria Química i Metal·lúrgica. Estudis per a l'aprofitament de les escòries com a material d'ús civil (inertització i rentat de les cendres volants).
• 1995-2003: Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Departament de Toxicologia i Salut Mediambiental. Com repercuteixen en l'entorn les emissions de metalls pesants, dioxines i furans.
• 1997: Universitat Politècnica de Catalunya. Estudi de l'impacte de les emissions de HCI sobre l'entorn segons el model de dispersió.
• 1997-1999: Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Servei de Tecnologia Química. Impacte de l'emissió de HCI sobre l'entorn (immissió).
• 1998-1999: Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Anàlisi del Cicle de la Vida, aplicat a l'energia generada.
• 1999-2000: Consell Superior d'Investigacions Científiques. Balances de las dioxinas y los furanos en la planta.

Totes aquestes característiques han fet que Sirusa sigui referent per a països com la Xina, Mèxic o Argentina, que han pres com a model de gestió a aquesta planta i l'han visitat per conèixer a fons el seu funcionament, i el valor afegit de la contribució a la comunitat, tant en l'educació ambiental com en la contribució a la investigació científica i la transparència informativa.