El president de AEVERSU, Rafael Guinea, recorda que encara enviem el 55% dels residus municipals als abocadors i defensa la valorització energètica com la millor opció per a la gestió de la fracció no reciclable.

En el marc del Meeting Point organitzat a Madrid el passat 22 de juny a la Fundació per a l'Economia Circular, sota el títol "Gestió de recursos materials, productes i residus: Objectius 2030", el president de la Associació Espanyola de plantes de Valorització Energètica de RSU (AEVERSU), Rafael Guinea, va participar en la sessió sobre valorització energètica, compartint taula amb el director del Centre de Competència Ambiental de Ferrovial Serveis, Vicente Galván; el conseller delegat de LIPOR, Fernando Leitte; i la directora tècnica d'Urbaser, Pilar Tur.

La temàtica central no era altra que analitzar la Comunicació de la Comissió Europea, de 26 de gener de 2017, sobre el paper de la transformació energètica dels residus en l'economia circular, intentant discernir la forma de valorització energètica que afavoriria en l'actualitat a Espanya i Portugal i quina seria la idònia per als territoris insulars.

Abans d'entrar en matèria, Guinea ha lamentat que Espanya no només s'estigui quedant enrere en la gestió de residus per immobilisme, sinó també que s'estigui quedant enrere en els debats europeus, assenyalant al respecte que aquesta Comunicació, de per si molt confusa, es troba molt orientada als països del Nord d'Europa i està especialment centrada en l'energia. I com a exemple va al·ludir al cas de Suècia, país en el qual s'estan construint moltes més plantes de valorització energètica de les necessàries, patint de sobrecapacitat, perquè cada ajuntament vol tenir la seva pròpia per produir energia amb els residus no reciclables i prescindir així de la compra de combustibles fòssils.

Amb aquest diagnòstic de partida, el president de AEVERSU es va preguntar "en quin sentit es pot veure reflectida Espanya en aquesta Comunicació, sobretot quan el 55% dels residus municipals es destina a abocador, amb la particularitat que sempre es parla dels residus municipals, obviant altres com els comercials i industrials no perillosos, i que teòricament no existeixen a efectes comptables per Eurostat, però que estan omplint els abocadors ".

VALORITZACIÓ ENERGÈTICA D'ALT RENDIMENT

Sota el supòsit que "hi ha lleis de la Física que no convé oblidar", Guinea va apostar per buscar la valorització energètica de major rendiment per aprofitar millor els recursos. I encara que va al·ludir a la biometanització com la primera que permet reutilitzar el material d'una manera adequada, ha reconegut que només resulta aplicable quan es disposa de matèria orgànica procedent de la recollida selectiva.

Així mateix, va assegurar que, tot i que el procés de recollida selectiva sigui molt bo i eficient, "sempre hi haurà una part de rebutjos que precisen d'una gestió adequada que només pot oferir la valorització energètica convencional".

Aprofundint en la situació dels territoris insulars, es va mostrar extremadament sensible amb la gestió d’aquests residus de cada territori. No en va, viu a Palma de Mallorca i coneix perfectament les circumstàncies pròpies d'una illa com aquesta. "Estem davant d'un territori limitat, amb recursos escassos, on no hi ha catifes que puguin tapar els residus i on la capacitat de disposar d'energia i aigua és escassa", concloent que "la valorització energètica constitueix la millor opció", ja que possibilita l'obtenció d'energia estable, evitant o, almenys disminuint, la utilització d'altres combustibles com carbó o gasoil.

I precisament les limitacions geogràfiques d'una illa fan desaconsellable l'ús de l'abocador, entre altres raons perquè "ocupa terra, un bé escàs, i el destrossa, igual que destrossa tot el que hi ha al seu voltant, generant problemes en el subsòl i, en conseqüència, als aqüífers que abasteixen a la població ".

Fent un paral·lelisme, es va referir també a la Terra com una illa enmig del sistema solar amb unes limitacions similars.

RECICLATGE I VALORITZACIÓ ENERGÈTICA

Pel que fa al paper que ha de desenvolupar la valorització energètica, Rafael Guinea va manifestar que aquesta va de la mà del reciclatge, assegurant que tots els països que han augmentat els seus índexs de reciclatge, ho han fet de forma paral·lela a l'augment de la valorització energètica en detriment de l'abocament. El canvi d'enfocament, segons la seva opinió, és clar i evident: "concebre el residu com a recurs".

La valorització energètica de la fracció no reciclable ha d'estar sempre per davant de l'abocador, segons la jerarquia de residus; una jerarquia que, segons el president d’ AEVERSU, “les administracions del nostre país no es creuen, estant disposades a parlar primer d'un abocador que d'una planta de valorització energètica, perquè resulta més còmode i menys problemàtic socialment". "La valorització energètica no és un bé absolut, però sí molt millor que l'abocador", ha conclòs.