SIRUSA
Servei d'Incineració dels Residus Urbans S.A.
Dijous, 22 de juny del 2023
Descarbonització del sector valorització energètica dels residus
35f35bfd993a13ec8b59d20d1704d103fee48e6e

És ben conegut que estem en escenari d’emergència climàtica. La diagnosi és clara: pràcticament totes les accions que realitzem cada dia (treballar, moure'ns, alimentar-nos, els hàbits d'higiene) tenen un impacte en el medi ambient perquè generen una gran quantitat de gasos d'efecte hivernacle (GEH) que s'envien a l'atmosfera. Cal la conscienciació i la implicació de totes i tots per trobar solucions.

L’impacte del sector residus a Catalunya, respecte als GEH, està al voltant del 5%, segons l’INFORME DE PROGRÉS DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS DE REDUCCIÓ D’EMISSIONS DE GASOS AMB GEH, elaborat per l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic (publicat el febrer de 2020).

També segons aquest document, de l’impacte del 5% que genera el sector, l’estudi assigna als abocadors el 77% de les emissions dels GEH. Si el tractament d’eliminació dels residus es fes únicament a través de la valorització energètica, aquestes emissions serien d’aproximadament un 1%. 

Des d’una perspectiva general del sector, per tal de disminuir la generació de GEH, cal:

  1. La minimització dels residus i assolir una verdadera economia circular.

  2. La minimització de l’ús de l’abocador.

Les plantes de valorització energètica són instal·lacions on s’efectua un procés de combustió. Aquestes plantes estan orientades a tractar fraccions rebuig dels residus. Fraccions que, de moment, no són valoritzables materialment.

La valorització energètica és, doncs, una solució per eliminar residus no reciclables  que provoca un menor impacte, però conscients que la tecnologia evoluciona, l’objectiu del sector és aconseguir que aquest impacte sigui zero. 


Des de la planta de Tarragona, quines passes hem donat?

  1. Hem estudiat la nostra petjada de carboni com activitat.

  2. El nostre cabal actual de gasos és de 70.000 Nm3/h amb un contingut d’aproximadament de l’11% de CO2.

  3. Emetem anualment de l’ordre de 89.000 tones de CO2.

  4. Mesurem en xemeneia quina part del CO2 que emetem és biogènic (renovable) i quina part no ho és. El resultat que trobem està entre el 55-60% de CO2 biogènic (CO2 procedent de les emissions de residus de paper, cartró, matèria orgànica, coto, etc.)

  5. El CO2 antropogènic prové majoritàriament dels plàstics continguts en els residus.

  6. Hem estudiat i visitat instal·lacions de captura de CO2 pel seu posterior emmagatzematge.


Què estem estudiant per avançar?

  1. Optimitzar la captura de CO2.

  2. Creiem que, un cop capturat el CO2, els usos actuals del CO2 no podran absorbir la quantitat capturada. Per això, malgrat que la molècula de CO2 és molt estable, creiem essencial iniciar treballs adreçats a altres usos del CO2.


Creiem que és molt important treballar de forma proactiva per disminuir de forma urgent la nostra petjada.