Un error que de vegades cometem és considerar el Medi Ambient com una assignatura aïllada. És moment ja de tractar-la de forma transversal, com un tot que afecta cada aspecte de la vida. Cada acció humana té un impacte, una petjada ecològica. L'educació ambiental i la consciència ecològica marquen la forma com consumim i gestionem els residus, com adquirim béns i productes, com ens movem i ens cuidem.
L'educació ambiental no és un programa a memoritzar, sinó una forma de vida que acaba per determinar les nostres accions: és aprenentatge i presa de decisions constants. La consciència ecològica es materialitza en la nostra vida diària, a casa i a la feina, en els nostres hàbits d'higiene i formes de mobilitat. I, quan l'acció passa d'individual a col·lectiva, creix exponencialment. I esperem que això ho faci, perquè ens hi juguem la nostra salut i la del planeta.
Contaminació per plàstics
El tema del Dia mundial del Medi Ambient d'aquest 2023 gira entorn de la contaminació per plàstics. Malauradament, en trobem per tot arreu i allí continuaran durant centenars d'anys si no hi fem alguna cosa. Sens dubte, ens esgarrifem quan sentim a parlar de les illes de plàstic als oceans, que són grans zones on es concentren escombraries —la més gran, a l'Oceà Pacífic, té una superfície tres vegades més gran que França—.
Durant dècades hem fet servir el plàstic de forma desmesurada. El continuem utilitzant per sobre de les nostres necessitats, però per sort, hi ha canvis de tendència, tant tecnològics com culturals. D'una banda, perquè els processos de reciclatge milloren i allarguen la vida del material. Però també perquè cada cop més persones som conscients que cal reduir la generació dels residus i entenem la importància de la recollida selectiva. La transició cap a un model d' economia circular no es pot aturar.
Segons estimacions de l'ONU (2019), cada minut es compren un milió d'ampolles de plàstic i es fan servir 500.000 bosses noves cada l'any. Una gran quantitat de residus que si no es gestionen correctament, poden acabar en entorns naturals on s'hi quedaran fins que es descomponguin del tot, cosa que trigarà entre 100 i 1.000 anys. Quin regal que hem anat deixant a les generacions venidores!
De cara al 2050
Des de la Unió Europea s'han marcat directives i metes per combatre l'emergència climàtica i un bloc de mesures molt important fa referència a la gestió de les deixalles. Per exemple, l'any 2025 —que el tenim a tocar—, hem d'assolir una taxa de recollida selectiva dels residus urbans del 55%, mentre que, actualment, la mitjana catalana no arriba al 47%. Cal tenir en compte que la bossa de brossa que generem a casa està majoritàriament composta per envasos lleugers i fracció orgànica, seguit de paper i vidre: materials, tots ells, recuperables a través del reciclatge. Per tant, si separem bé, només una part petita dels residus anirà al contenidor gris, on encara es podrà valoritzar tot fent-te energia.
Reduïm, reutilitzem i fem recollida selectiva; el nostre medi ambient s'ho mereix!
ARMENGOL GRAU FRANQUET
Gerent de la MANCOMUNITAT PER A LA GESTIÓ INTEGRAL DELS RESIDUS