S’ha continuat desenvolupant el conveni vigent amb el Departament de Toxicologia i Salut Mediambiental de la URV[1]. L’ informe corresponent al 2017 inclou com a conclusió la següent anàlisi:
Les concentracions mitjanes dels diversos metalls analitzats en mostres de vegetació i d’aire recollides a les rodalies de la planta incineradora de residus sòlids urbans de Tarragona són força baixes en comparació amb les obtingudes en altres indrets de característiques similars, segons dades de la bibliografia científica. Així mateix, l’estudi espacial no ha mostrat cap correlació entre els nivells mediambientals de metalls i la distància i/o direcció respecte a la planta incineradora.
A l’estudi actual (2017), la concentració mitjana de PCDD/Fs[2] en vegetació ha estat de 0.11 ng OMS-TEQ/kg (p.s.), essent exactament igual que el valor registrat a la campanya inicial (1999). Aquest fet suposa també una disminució estadísticament significativa respecte a la concentració obtinguda a la campanya immediatament anterior (2016), que fou de 0.18 ng I-TEQ/kg. Les concentracions totals de PCDD/Fs en aire, obtingudes mitjançant equips de captació activa, han estat compreses entre 1.87 i 4.33 fg OMS-TEQ/m3, amb una mitjana de 3.07 fg OMS-TEQ/m3. Aquest valor és considerablement inferior a l’obtingut a l’estudi inicial, realitzat l’any 2007, quan es va registrar una concentració mitjana de 12.0 fg OMS-TEQ/m3. D’altra banda, hi ha hagut petites fluctuacions en els nivells de PCDD/Fs en aire respecte als dos estudis immediatament anteriors (2015 i 2016). Amb tot, no s’han apreciat canvis significatius en el perfil dels congèneres de les PCDD/Fs.
Anàlogament als metalls, els nivells de PCDD/Fs en mostres de vegetació i aire són baixos en comparació amb els observats en altres zones de característiques similars i/o properes a altres incineradores de residus urbans o industrials.
Després de més de 15 anys d’avaluació gairebé continuada, es pot concloure que l’impacte ambiental de la planta incineradora de residus sòlids urbans continua sent baix, respecte a l’emissió dels contaminants aquí avaluats (metalls pesants i PCDD/Fs).
(1) Laboratori de Toxicologia i Salut Mediambiental Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de Reus / ETSEQ, Universitat Rovira i Virgili.
Direcció: Dr. Josep Ll. Domingo
Col·laboració: Dra. Marta Schuhmacher, Dr. Martí Nadal, Dra. Montse Marquès
(2) Les dibenzodioxines policlorades (PCDDs), o simplement dioxines, són un grup de compostos orgànics polihalogenats. Són comunament denominades dioxines per simplicitat.
Memòria Medi Ambient 2017
