Cada país de la Unió Europea té la seva forma de classificar les deixalles, però algunes funcionen més que d’altres

Els ciutadans de la Unió Europea van produir 2,6 milions de tones de residus l’any 2014, segons dades de la Comissió Europea. Entre ells es comptabilitzen els industrials, els de la llar i els de la construcció, entre altres. No obstant això, les diferències en la forma de gestionar els residus entre els països europeus són més que notables.

Cada espanyol genera a l’any uns 450 kg de deixalles, cosa que suposa aproximadament menys d’un kg i mig al dia. Tot i que sembla una xifra elevada, els danesos i els alemanys la superen i es situen com els europeus que més deixalles generen. Així doncs, cada danès produeix 789 kg a l’any i un alemany 631 kg, una mitja molt superior a l’europea, que segons dades de l’Eurostat, es situa en 477 kg. Això sí, aquests països que generen una gran quantitat de deixalles presenten unes bones dades de gestió, entre el 44% i el 66% del que generen es recicla. Els països de la Unió Europea que lideren aquest rànquing de reutilització són Àustria i Bèlgica, amb un 56% i un 53% respectivament. A més a més, es situen al capdavant en l’eliminació del abocadors, que pràcticament són inexistents. Aquests països cada vegada estan més a prop d’aconseguir el procés d’economia circular – producció, consum, recollida, reciclatge i reutilització–.

L’impacte social del procés de reciclatge genera, segons Ecoembes, uns 42.000 mil llocs de treball i una reducció de l’impacte ambiental, de les emissions de CO2 i s’estalvia energia i aigua. D’altra banda, a Espanya les campanyes de recollida selectiva són cada vegada més intenses i efectives. Segons dades d’Ecoembes, Espanya compta actualment amb 200.618 contenidors blaus i 366.339 contenidors grocs, cosa que suposa 28.618 més dels primers i 33.339 més dels segons respecte el 2010. El resultat d’aquestes millores, junt al compromís i suport de diferents sectors ha portat dades que inviten a l’optimisme. A més, el reciclatge d’envasos domèstics ha passat del 70,3% al 74,8%.

Les qüestions del medi ambient afecten a tothom i tot indica que els camins a seguir estan més que marcats, però encara hi ha camí per recórrer. No obstant això, no està de més observar els mètodes dels països veïns.

Pel que fa a Suïssa, segons les dades de l’Eurostat, cada habitant produeix 725 kg de residus anuals. Les polítiques que existeixen són molt rígides i inflexibles. Així doncs, cada ciutadà pren consciència de la necessitat d’aquests processos de tractament selectiu de les deixalles. Els papers per un costat i el cartró per un altre, les piles, els envasos de vidre i el cartró a les seves respectives bosses, res queda sense concretar. A més, els ciutadans utilitzen bosses que han d’identificar amb un adhesiu, que indica el pagament d’impostos respectius a la quantitat de deixalles generades. Les multes per incompliment de les normes són considerables.

Alemanya utilitza un mètode de reciclatge que s’assembla a l’espanyol. Els contenidors de colors els combina amb un model concret de dipòsit i devolució per envasos de begudes. Això implica la instal·lació d’una sèrie de màquines que s’encarreguen de rebre aquests materials.

Suècia és el país genera energia en plantes conegudes com “rebuig d’energia” (WTF). El resultat és que el 99% de les deixalles es reciclen per a la seva reutilització. Cada suec s’esforça personalment en separar els residus i dipositar-los al contenidor que toca. A més, hi ha unes polítiques de recollida noves, com la del Returpack, que consisteix en la devolució d’envasos de cervesa i refrescos. L’èxit de les seves polítiques és al conscienciació dels ciutadans.

Bèlgica,  com els alemanys i els espanyols, utilitza els contenidors de colors però també fa servir unes bosses oficials. El preu d’aquestes bosses varia segons la mesura, és a dir, la quantitat de deixalles que es genera implica més o menys despeses en la compra de les bosses. Qui no compleix amb aquestes normes pot ser multat.

Irlanda també disposa d’un sistema de colors pels contenidors, però fa una barreja entre el sistema suïs i el belga. Els irlandesos utilitzen bosses específiques o adhesius identificatius amb el tipus de residu que hi ha a cada bossa. A més a més, reciclen el vidre segons el seu color.

França té una consciència del reciclatge consolidada. A més, es un país que té uns 250 centres de classificació de residus i unes dos mil empreses recicladores. Pel que fa al seu sistema, utilitzen contenidors de colors i exigeixen que els productes que puguin ser reciclats estiguin perfectament identificats.

Per últim, Itàlia utilitza un mètode que consisteix en contenidors separats i bosses multicolor. Cada ciutadà s’ha d’informar del tipus de residu que va a cada bossa, perquè qui no compleix la normativa s’exposa a una multa.

Cada país de la Unión Europea tiene su forma de clasificar los desechos, pero algunas funcionan más que otras

Los ciudadanos de la Unión Europea generaron 2,6 millones de toneladas de residuos en 2014, según datos de la Comisión Europea. Entre ellos se contabilizan los industriales, los del hogar y los de la construcción, entre otros. Sin embargo, las diferencias en la forma de gestionar los residuos entre los países europeos son más que notables.

Cada español genera al año unos 450 kg de desechos, cosa que supone aproximadamente menos de un kg y medio al día. A pesar de que parece una cifra elevada, los daneses y los alemanes la superan y se sitúan como los europeos que más desechos generan. Así pues, cada danés produce 789 kg al año y un alemán 631 kg, una media muy superior a la europea, que según datos del Eurostat, se sitúa en 477 kg. Eso sí, estos países que generan una gran cantidad de desechos presentan unos buenos datos de gestión, entre el 44% y el 66% de lo que generan se recicla. Los países de la Unión Europea que lideran este ranking de reutilización son Austria y Bélgica, con un 56% y un 53% respectivamente. Además, se sitúan al frente en la eliminación de los vertederos, que prácticamente son inexistentes. Estos países cada vez están más cerca de conseguir el proceso de economía circular – producción, consumo, recogida, reciclaje y reutilización–.

El impacto social del proceso de reciclaje genera, según Ecoembes, unos 42.000 mil puestos de trabajo y una reducción del impacto ambiental, de las emisiones de CO2 y se ahorra energía y agua. Por otro lado, en España las campañas de recogida selectiva son cada vez más intensas y efectivas. Según datos de Ecoembes, España cuenta actualmente con 200.618 contenedores azules y 366.339 contenedores amarillos, lo que supone 28.618 más de los primeros y 33.339 más de los segundos respecto el 2010. El resultado de estas mejoras, junto al compromiso y apoyo de diferentes sectores ha traído datos que invitan al optimismo. Además, el reciclaje de envases domésticos ha pasado del 70,3% al 74,8%.

Las cuestiones del medio ambiente afectan a todo el mundo y todo indica que los caminos a seguir están más que marcados, pero todavía hay camino para recorrer. Sin embargo, no está de más observar los métodos de los países vecinos.

En cuanto a Suiza, según los datos del Eurostat, cada habitante produce 725 kg de residuos anuales. Las políticas que existen son muy rígidas e inflexibles. Así pues, cada ciudadano toma conciencia de la necesidad de estos procesos de tratamiento selectivo de los desechos. Los papeles por un lado y el cartón por otro, las pilas, los envases de vidrio y el cartón a sus respectivas bolsas, nada queda sin concretar. Además, los ciudadanos utilizan bolsas que tienen que identificar con una pegatina, que indica el pago de impuestos respectivos a la cantidad de desechos generados. Las multas por incumplimiento de las normas son considerables.

Alemania utiliza un método de reciclaje que se asemeja al español. Los contenedores de colores los combina con un modelo concreto de depósito y devolución para envases de bebidas. Esto implica la instalación de una serie de máquinas que se encargan de recibir estos materiales.

Suecia es el país genera energía en plantas conocidas como “deshecho de energía” (WTF). El resultado es que el 99% de los desechos se reciclan para su reutilización. Cada sueco se esfuerza personalmente a separar los residuos y depositarlos al contenedor que les correspode. Además, hay unas políticas de recogida novedosas, como la del Returpack, que consiste en la devolución de envases de cerveza y refrescos. El éxito de sus políticas es al concienciación de los ciudadanos.

Bélgica,  como los alemanes y los españoles, utiliza los contenedores de colores pero también usa unas bolsas oficiales. El precio de estas bolsas varía según la medida, es decir, la cantidad de desechos que se genera implica más o menos gastadas en la compra de las bolsas. Quien no cumple con estas normas puede ser multado.

Irlanda también dispone de un sistema de colores por los contenedores, pero hace una mezcla entre el sistema suizo y el belga. Los irlandeses utilizan bolsas específicas o pegatinas identificativas con el tipo de residuo que hay a cada bolsa. Además, reciclan el vidrio según su color.

Francia tiene una conciencia del reciclaje consolidada. Además, se un país que tiene unos 250 centros de clasificación de residuos y unas dos mil empresas recicladoras. En cuanto a su sistema, utilizan contenedores de colores y exigen que los productos que puedan ser reciclados estén perfectamente identificados.

Por último, Italia utiliza un método que consiste en contenedores separados y bolsas multicolor. Cada ciudadano se tiene que informar del tipo de residuo que va a cada bolsa, porque quien no cumple la normativa se expone a una multa.