SIRUSA
Servei d'Incineració dels Residus Urbans S.A.
Dijous, 1 de desembre del 2022
SIRUSA està finalitzant l’estudi de la petjada de carboni amb EURECAT
8c02866d7e23b479206aba2eb05037b0b9f3fc2d
Seguint les Directives comunitàries, cal minimitzar l’ús de l’abocador.

SIRUSA finalitzarà en breu un estudi per conèixer la petjada ambiental real que causa el funcionament normal de la Planta de Valorització Energètica de Residus Urbans (PVE). Aquesta anàlisi, que està portant a terme EURECAT - Centre Tecnològic de Catalunya, servirà com a base per fer seguiment de l’evolució de la planta després de les noves inversions i millores tecnològiques i actuacions que estan en marxa o projectades.

El càlcul de la petjada de carboni es realitza seguint la tècnica d’Avaluació de Cicle de Vida (ACV), mitjançant la qual s'avaluen els efectes ambientals derivats d'un producte, procés o activitat, tenint en compte tot el seu cicle de vida, des dels seus orígens com a matèria primera fins al seu final com a residu. En aquest estudi, s’analitzen els nivells dels gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) que estan regulats en el Protocol de Kyoto: diòxid de carboni (CO₂), metà (CH₄), òxid de dinitrogen (N₂O), hidrofluorocarburs (HFC), perfluorocarburs (PFC), hexafluorur de sofre (SF₆) i trifluorur de nitrogen (NF₃).


Les emissions de gasos efecte hivernacle i la gestió dels residus


L'equivalent de diòxid de carboni o equivalent de CO₂ és una magnitud que permet determinar el potencial d'escalfament global (PEG) dels gasos amb efecte d'hivernacle a partir de la seva equivalència en diòxid de carboni.

L'Agència de Residus de Catalunya (ARC) va publicar al mes de juny de 2022, el document “Instal·lacions de tractament de residus municipals. Fracció resta – rebuig. Sistema documental de residus. Informe anual 2021”, del Departament de Planificació i Oficina Tècnica. En el punt que fa referència a la petjada de carboni en la gestió de la fracció resta, publica aquesta taula de factors d’emissió pel càlcul de les emissions de GEH:


Fracció       Tractament                kg CO₂eq/t
Resta Tractament Mecànic biològic anaeròbic          253
Tractament Mecànic biològic aeròbic          344
Planta de Valorització Energètica 236
Dipòsit controlat 762
 
FORM Planta compostatge 322
Planta Digestió Anaeròbica 212
Dipòsit controlat 828
 
Rebuig Diposit controlat 771
Planta de Valorització Energètica 297


La taula comparativa distingeix els tractaments de la fracció orgànica (FORM) que s’ha separat correctament, els de la fracció Resta (que és la fracció de residus municipals que queden un cop feta la recollida selectiva de la resta de fraccions, que pot contenir materials valoritzables) i els de la fracció Rebuig que procedeix d’una planta de tractament d’alguna fracció de residus. La Taula considera els tractaments i, en el cas que sigui d’aplicació, considera l’impacte de l’obtenció de l’electricitat on s’analitza les emissions de gasos d’efecte hivernacle no emeses a l’atmosfera.

Ateses les dades d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, es demostra que tots els processos de tractament de residus tenen un impacte mediambiental, però destaca de forma notable el que es genera en dipòsits controlats o abocadors. La conclusió final és que, seguint les Directives comunitàries de reducció de l’ús d’abocador, és urgent fomentar la cultura de la prevenció dels residus generats, i recollida selectiva i el tractament de les fraccions separades selectivament.



La petjada de la Planta de Valorització Energètica


Les emissions de CO₂ poden ser biogèniques, que resulten del procés natural de degradació dels residus d’origen biològic (fusta, paper, retalls d’herba, etc.), o antropogèniques, que provenen de l’activitat humana (crema de combustibles fòssils, la desforestació, els canvis d'ús del sòl, la ramaderia, la fertilització). Les antropogèniques són les emissions més evitables i han augmentat molt en les darreres dècades.

En el cas de la Planta de Valorització Energètica, el percentatge en el tipus d’emissions varia en funció de la composició dels residus sòlids urbans que s’hi sotmeten a combustió en cada moment. Com que la fracció resta (contenidor gris) es compon d’una barreja molt heterogènia de materials, de forma periòdica es realitzen caracteritzacions de les diferents fraccions dels residus municipals amb l’objectiu de fer una estimació dels percentatges de les fraccions diverses (orgànica, envasos, paper i cartró, plàstics, tèxtils, etc).

Cal distingir les emissions directes produïdes per la pròpia activitat d’incineració dels residus i del combustible emprat, i les emissions indirectes, associades als fluxos materials i energètics que es produeixen fora dels límits de la planta, conseqüència de la seva activitat: producció i distribució de materials i recursos que es fan servir a la planta o el transport i tractament de subproductes i residus que surten de la PVE. El càlcul de la petjada de carboni derivada de les emissions directes durant incineració es compon d’emissions de CO₂, CH4 i N2O segons la Guia IPCC (Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic). Dels gasos esmentats, la contribució del CO₂ és majoritària.

Finalment, de la suma de les emissions directes i indirectes s’obté un valor de petjada de carboni total de 0,604 kg CO2eq/kg RSU o 89.134 kg CO2eq/any 2019 o 1,795 kg CO2eq/MWh generat. D’elles més d’un 97% es deriven de les emissions directes. Atès que les emissions directes tenen un pes molt gran i que el seu càlcul depèn de la caracterització del residu considerada, s’ha fet una Anàlisi de sensibilitat per tal d’establir l’efecte de la variabilitat dels percentatges de les grans fraccions de residus en el resultat final. Aquest conclou que el resultat de la petjada de carboni pot variar aproximadament a prop d’un 18% dependent de la caracterització del residu, i en concret, del percentatge de fracció plàstic definida, atès que es tracta del paràmetre amb contribució més important.